Estem en l’inici d’una nova forma de relacionar-nos, treballar, pensar (un altre obvietat, però). Molts ja hi volen estar a l’epicentre, tot i estar-ne molt lluny hores d’ara.

Internet ha revolucionat molts camps. I en tots ells hom cerca establir les noves regles de joc. En aquest sentit hem vist a la SGAE entrar en una perruqueria per demanar al sorprès perruquer 12€ per tenir la ràdio en el negoci.

En aquest context no podem deixar de fer incís en la iniciativa i recent aposta, d’entrar ordinadors a les aules. Bé, solament aquest fet ja ens indica que Internet tindrà alguna cosa a veure amb el desenvolupament de l’aprenentatge i per tant de com s’estructuren les societats futures.

Les companyies de telecomunicacions, telefonia, implementen les velocitats de navegació en funció de no se sap molt bé (segur que ells si) quins criteris. Mentre aquí al nostre país, tenim unes taxes de pujada i baixada molts minses. De fet navegar per la xarxa a 10-20 MB ja és tot un privilegi. En llocs com Alemanya la taxa de navegació està al voltant de 40MB.

La velocitat de navegació és directament proporcional a la velocitat d’obtenció informació i de comunicar-se, per tant la velocitat de desenvolupament d’una societat estaria directament relacionada amb la velocitat de navegació, ergo les societats estan en mans de les companyies de telecomunicacions.

Introducció a les escoles d’ordinadors, velocitat de navegació són causes que evidentment, han de portar a la societat a créixer. No tenim sobre la taula la vertadera qüestió, però, que pot esdevenir cabdal, la llengua.

Jo no soc filòleg, i els meus coneixements del lleguatge és limiten a una constant baralla amb l’ortografia de l’idioma matern que te tendència a barrejar-se amb l’idioma que vaig aprendre a l’escola. I per tant aquesta reflexió no podrà ser acusada de partidista, baixi això per davant.

Caldrà doncs esperar que un entès en aquesta branca del coneixement cregui que la meva reflexió pot ser interessant i faci un vertader anàlisi de la qüestió (és un repte enviat als meus amics filòlegs, per si no queda clar).

El futur, el desenvolupament social que ha de venir estarà en bona part en mans dels filòlegs. Això no obstant si aconsegueixen trencar l’allunyament purista que tenen vers les noves tecnologies, si més no en el seu rerefons.

Els informàtics de Google home, estan molt preocupats amb els de Microsoft home. I els internautes observant-ho tot des de les pantalles i teclats, amb la indiferència dels filòlegs.

Binc, bing, o “bingo”, diria jo. Han trobat finalment el camí. Binc, (i demano perdó si aquest no és el nom correcte) és un nou cercador d’internet, amb un nou motor de cerca diuen. Es tan innovador, que realment no saben si s’en sortiran.

Aquest nou model de recerca no és fonamenta en el lligam entre paraules o paraules cercades. Es molt més agosarat. Jo com a documentalista fa temps que tinc el convenciment que els motors de recerca no estan a l’alçada del que les cerques requereixen, del que l’usuari vol.

Segur que tot l’esforç i el temps que s’està emprant en els sistemes operatius, treuen recursos essencials que s’han de dedicar a l’evolució d’aquests motors de cerca.

Aquest fet no durarà. Els sistemes estan deixant de pensar en clau d’usuari per pensar en xarxa. Fa molt de temps que el professor Castells ja ho va dir. Ens hem d’oblidar de la localitat per pensar en la globalitat. I aquesta dita que hom no deixa de fer anar com una cançoneta, no s’aplica a la base del sistema, els sistemes operatius.

Google aquest gegant de les noves tecnologies, ja ho ha vist fa temps. Ara Microsoft s’està posant a treballar en el seu nou model de navegador i el seu nou model de motor de cerca, cabdal aquest punt.

Consisteix en tenir la informació adequada en el moment adient. No és poca cosa en un mar de dades i informacions com s’està convertint internet. Es en aquest punt on els filòlegs són bàsics, imprescindibles diria jo, el futur està en les seves mans, diria algú més assenyat que jo mateix.

Es evident que hi ha un trencament entre aquests i els informàtics. Cosa lògica per altre costat. Es la cultura versus la tècnica. L’abstracció front a la concreció. La semantica i el codi font. L’utilitat i la bellesa.

Bé, tornant a la idea que volia expressar, els nous models de motors de cerca no estaran, sembla ser, inspirats en paraules, frases o construccions d’aquestes.

Segons he llegit volen apostar per entendre cadascun dels idiomes, i els models mentals que construeixen en la comunicació cadascun d’aquests llenguatges.

No és difícil per a mi, tot i els minsos coneixements filològics que puc tenir, entendre que no és el mateix el xinés que l’urdu; o el català que l’aranès (deixeu-me ensabonar al conselh Generau d’Aran).

L’aplicació d’aquests motors de cerca no igualarà els idiomes. Reproduirà en els seus resultats els comportaments socials que cada comunitat té en funció del llenguatge que utilitza en el seu procés comunicatiu.

Context aquest, que fa pensar en que l’idioma més ric, aquell que tingui una estructura més ben formada per a representar d’una manera més àgil, més concreta els conceptes de la realitat que ens envolta, donarà uns resultats més afinats en les consultes, i permetrà realitzar equacions de cerca molt millor construïdes.

Arribats fins aquí el lector convindrà amb mi en que el paper dels filòlegs estudiosos del llenguatge ha d’esdevenir cabdal. Fent un exercici esbojarrat diria jo que s’està a punt d’obrir un vertadera lluita per la supremacia de les societats, i en aquest conflicte els exercits estan composats per filòlegs. En funció a la seva qualitat de treball i d’investigació, alhora que de col·laboració i implicació amb els informàtics, hi haurà els resultats.

El dubte està en si a les nostres aules magnes els nostres deixebles d’en Verdaguer, realitzen la seva dialèctica vers els nous reptes que se’ls hi presenten i, els agradi o no, crec jo, que estan condemnats a ser-ne els grans protagonistes.